dimecres, 8 de desembre de 2010

La neu a Planoles

  La neu que dorm a l'ombra del camí
espera el raig de sol que la beuria.
El vent geliu me ve a rejovenir.
Del vent geliu l'amor naixia.
Vora el molí de vent per sempre obert
la branca de l'oliu es desespera.
La muntanya amb els camps és un desert
i s'engruna en palets la torrentera.
 
       I jo encara tot sol per recordar
els passos de mos avis tornaria,
seguint la vinya freda i l'alzinar,
ocell perdut, el sol ocell del dia.
             [JOSEP-SEBASTIÀ PONS, 1886-1962]
 

dissabte, 20 de novembre de 2010

MÉS TARDOR A PLANOLES





Aquelles dues flors que hi ha posades al mig del caminal, qui és que les hi deu haver llençades? Qui sia, tant si val. Aquelles dues flors no estan pas tristes, no, no: riuen al sol. M'han encantat així que les he vistes posades a morir, mes sense dol. "Morirem aviat, lluny de la planta -elles deuen pensar-; mes ara nostre brill el poeta encanta, i això mai morirà.

L'ÀNIMA DE LES FLORS - Joan Maragall.

dilluns, 8 de novembre de 2010

LA TARDOR ALS PIRINEUS DE PLANOLES


Les fulles seques fan sardana
d'ací d'allà saltironant,
i dintre el bosc la tramuntana
sembla la cobla al lluny sonant.
  
I quin seguit de fulles roges
que enjogassades porta el vent;
les que més corren, semblen boges,
altres se'n vénen dolçament.

 
I quan el sol se'n va a la posta,
l'arbre que enyora el seu fullam,
poc a poquet son ombra acosta
als balladors damunt del camp.

I surt la lluna trista i sola,
fulla d'un arbre on ha viscut,
que va cercant pel cel on vola
les companyones que ha perdut.
  
Les fulles seques fan sardana;
mes, quan l'albada surt després,
de les endú la tramuntana
espais enlaire per mai més
.

 
I l'arbre sec ja torna a viure,
fulles i flors arreu badant,
i cada brot, quin cants de riure,
fent nius les aus i els becs juntant!

Després la fruita, que encisera,
pengim-penjam al sol que és foc,
el préssec ros i la cirera,
la pruna clàudia i l'albelcorc!
  
Oidà!Quin goig!Fem les rodones,
sardanejant de dia i de nit,
les mans unint homes i dones,
els ulls clavats en l'infinit!


Les fulles seques
Àngel Guimerà
*******************************************************

LA PORTA DEL PUIGMAL
Pels camins de Capcir i de Cerdanya
ja volen missatgers a la campanya,
cridant a vells i joves, peons i cavallers,
per sortir de Conflent en so de guerra,
a l'hora en què somriu l'alba a la terra,
a l'hora en què a fer llenya se'n van los llenyaters.
JACINT VERDAGUER
CANIGÓ (L'Aplec)

***************************************************
[Photos by Alex]

diumenge, 7 de novembre de 2010

Cap de setmana sense Mr. Ratzinger (i amb la natura)

 La muntanya just davant del nostre saló

Per a mi, la millor vista de la cuina: el Castanyer

Que sol meravellós va fer el dissabte!

De passeig pels voltants de Planoles

La fauna autòctona...jejejeje

En què estaria pensant la Natalia?

Hola, amig@s: hem aprofitat molt aquest cap de setmana, hem carregat les piles, hem pujat gairebé, gairebé al Puigmal, hem passejat bastant pel bosc, hem dormit, hem llegit, hem...ha estat boníssim!
Una abraçada.
Maria, Alex i Natalia.