Les fulles seques fan sardana d'ací d'allà saltironant, i dintre el bosc la tramuntana sembla la cobla al lluny sonant. |
I quin seguit de fulles roges que enjogassades porta el vent; les que més corren, semblen boges, altres se'n vénen dolçament. |
I quan el sol se'n va a la posta, l'arbre que enyora el seu fullam, poc a poquet son ombra acosta als balladors damunt del camp. |
I surt la lluna trista i sola, fulla d'un arbre on ha viscut, que va cercant pel cel on vola les companyones que ha perdut. |
Les fulles seques fan sardana; mes, quan l'albada surt després, de les endú la tramuntana espais enlaire per mai més. |
I l'arbre sec ja torna a viure, fulles i flors arreu badant, i cada brot, quin cants de riure, fent nius les aus i els becs juntant! |
Després la fruita, que encisera, pengim-penjam al sol que és foc, el préssec ros i la cirera, la pruna clàudia i l'albelcorc! |
Oidà!Quin goig!Fem les rodones, sardanejant de dia i de nit, les mans unint homes i dones, els ulls clavats en l'infinit! Les fulles seques Àngel Guimerà |
*******************************************************
LA PORTA DEL PUIGMAL
JACINT VERDAGUER
CANIGÓ (L'Aplec)
***************************************************
[Photos by Alex]
[Photos by Alex]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada