dilluns, 8 de novembre del 2010

LA TARDOR ALS PIRINEUS DE PLANOLES


Les fulles seques fan sardana
d'ací d'allà saltironant,
i dintre el bosc la tramuntana
sembla la cobla al lluny sonant.
  
I quin seguit de fulles roges
que enjogassades porta el vent;
les que més corren, semblen boges,
altres se'n vénen dolçament.

 
I quan el sol se'n va a la posta,
l'arbre que enyora el seu fullam,
poc a poquet son ombra acosta
als balladors damunt del camp.

I surt la lluna trista i sola,
fulla d'un arbre on ha viscut,
que va cercant pel cel on vola
les companyones que ha perdut.
  
Les fulles seques fan sardana;
mes, quan l'albada surt després,
de les endú la tramuntana
espais enlaire per mai més
.

 
I l'arbre sec ja torna a viure,
fulles i flors arreu badant,
i cada brot, quin cants de riure,
fent nius les aus i els becs juntant!

Després la fruita, que encisera,
pengim-penjam al sol que és foc,
el préssec ros i la cirera,
la pruna clàudia i l'albelcorc!
  
Oidà!Quin goig!Fem les rodones,
sardanejant de dia i de nit,
les mans unint homes i dones,
els ulls clavats en l'infinit!


Les fulles seques
Àngel Guimerà
*******************************************************

LA PORTA DEL PUIGMAL
Pels camins de Capcir i de Cerdanya
ja volen missatgers a la campanya,
cridant a vells i joves, peons i cavallers,
per sortir de Conflent en so de guerra,
a l'hora en què somriu l'alba a la terra,
a l'hora en què a fer llenya se'n van los llenyaters.
JACINT VERDAGUER
CANIGÓ (L'Aplec)

***************************************************
[Photos by Alex]

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada