Aquelles dues flors que hi ha posades al mig del caminal, qui és que les hi deu haver llençades? Qui sia, tant si val. Aquelles dues flors no estan pas tristes, no, no: riuen al sol. M'han encantat així que les he vistes posades a morir, mes sense dol. "Morirem aviat, lluny de la planta -elles deuen pensar-; mes ara nostre brill el poeta encanta, i això mai morirà.
L'ÀNIMA DE LES FLORS - Joan Maragall.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada